<<¿Qué ecosocialismo para afrontar la crisis global?>>
La respuesta me temo que será “ninguno”, pero en fin, a ver si nos inspiran o algo…
Però no era això el que em venia de gust comentar-vos avui. A les notícies hi he vist una altra cosa.
He comprovat que els “ecologistes” apareixem moltes vegades. I cada vegada que sortim és perquè estem posant bastons a les rodes del progrés i, en definitiva, de la civilització. No cal ser gaire llest per veure com acabarà aquest tema. Ja som els dolents a la majoria de mitjans sense que hagi fet falta que el partit de la ve, la careta que vomita, i la xeix guanyi les eleccions. Als mitjans privats som els dolents de forma conscient i als públics del país, de moment, de manera inconscient. És clar que una gentussa que no té res més a fer que impedir que sigui preservat i millorat el nostre modus vivendi fa nosa. Ja veureu com se'ns anirà posant cara de Berta Cáceres a tots.
Si algú té una teoria psicoanalítica convincent sobre per què fem taaaanta comèdia amb la neu que me la comparteixi, si us plau. Avui he comès l'error, sempre és un error encendre la tele, de veure, mentre feinejava, el comarques i el telenotícies. He quedat esgarrifat. És increïble el xou que fem pel que, en la majoria dels casos, ha estat una estona d'aiguaneu molt discreta, una mena de caspa ineficaç, perquè no agafava, que queia del cel sense esma. En fi.
@asformigas l'estratègia habitual de facilitar la vida als qui ja parteixen d'un cert nivell de riquesa, mentre tanques portes als pobres perquè es mantinguin en la precarietat i acceptin qualsevol esclavatge 👌
Déu-n'hi-doret vint-i-dues persones responent aquesta enquesta tan frikota, pas mal Mastodont 👌
Repassant una mica les publicacions de diversos admins d'altres instàncies… Em sembla que ja estic bé on soc. Llarga vida al Bida!!
cc @admin
"Lost worlds", mundos perdidos nunha fantasía de solar punk singapurense
Días, é unha mágoa, para volver a reflexionar sobre o interese do capital en regular o dereito das mulleres a decidir sobre os seus embarazos. Desta volta cólleme lendo "Més enllà de la perifèria de la pell", de Silvia Federici, onde precisamente alerta non so, por unha banda, deste interese de ter sempre traballadores de reserva aos que explotar, se non tamén do seu control da natalidade noutras áreas da poboación (migrantes, familias en risco de pobreza extrema) >>
Dúas caras da mesma moenda: defender o dereito á vida de fetos dos sectores que esperan se convertan en traballadores necesarios, mentres os menores non acompañados son tratados como delincuentes, as familias migrantes ou pobres viven co risco constante de que lles quiten os fillos (https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/es/recursos/colono-ladron-devuelve-al-menor/392) e os pobos orixinarios son sometidos a esterilizacións forzosas. Nestes casos o dereito á vida semella que non importa
La vida en la Tierra tenía reglas claras y sencillas. Sin embargo, fuimos incapaces de seguirlas
#LimitsToGrowth #Extralimitación #PeakOil #CrisisEcológica
#SomnisEstranys #PseudoPoemesDolents
#DesmemòriaPelCap #DesmemòriaPelsUlls