Hòstia déu, ni recordava que existia aquesta cançó. Deu fer com 40 o 45 anys que no la sentia. Bé per ell que en una època en que l'heroïna feia estralls entre el jovent, ho va deixar clar. "Un caballo llamado muerte":
Apa, i aquesta sona més a rock progressiu (amb tocs de funky!) que a una altra cosa. Devia ser massa jove en el seu moment per a identificar-ho: "Los viejos rockeros nunca mueren"